Winky Dink and You

Interactivitat: el primer que pensem és quelcom relacionat amb una persona i un ordinador connectat a la xarxa. Però és exactament així? La veritat és que internet i la seva infinitat d’opcions dóna per molt però, i els altres mitjans? També entren dins aquest moviment?

No ha estat fins l’aparició de la TDT que, com a mínim a Espanya, s’ha començat a parlar d’una bidireccionalitat amb els televidents. Tanmateix, m’ha sobtat que durant els anys 50 es donà un gran pas per la televisió interactiva: el programa infantil “Winky Dink and you”. Després de comentar a classe el funcionament d’aquest programa* haig de reconèixer que m’ha deixat realment parada i, sincerament, penso que una iniciativa així funcionaria molt bé avui, i no només amb nens. La senzilla idea de intervenir, o tenir la sensació de fer-ho, en la programació donaria certa llibertat, creativitat i diversió al televident. Imaginem-nos per un moment que a través de bolígrafs especials poguéssim decidir la trama d’una sèrie, o dibuixar els nostres propis personatges. Sí, faria falta certa evolució tecnològica, però potser és que encara no hem explotat el que ja tenim. Penso que partint de la idea de “Winky Dink and you” podria aparèixer un programa realment entranyable i potser no tant difícil de dur a terme.

*una pantalla de plàstic es col·loca sobre la pantalla de TV per tal de que els nens puguin dibuixar, amb un bolígraf màgic, sobre les imatges emeses, tot creant una història juntament amb en Winky.

Us deixo el video perquè tasteu una mica d’en Winky Dink.