Usabilitat 0?

Bé, hem arribat a l'últim post. Per acabar-ho de rematar relacionaré una web ben curiosa amb aquest gran tema que es diu usabilitat.

Us presento la web més petita del món (the world's smallest website). Si, si, és la més petita i és ben curiosa. En ella hi pots trobar des de una galeria d'art (amb obres de Da Vinci, Van Gogh, Mondrian etc.), notícies, poesia, links, animacions, videos, buscador, botiga i, el més interessant: Jocs. Amb menys d'un decímetre quadrat pots jugar "Simon says", a cotxes de carreres i fins i tot a futbol!

Davant d'una web com aquesta em plantejo: i on és la seva usabilitat? has de fer un esforç important per a poder veure-t'hi bé a l'hora de jugar, per a llegir les instruccions cal que esperis que tota la frase acavi de passar, no permet un disseny espectacular etc. Al capdavall: Usabilitat 0. Tanmateix, té un munt de visites, jo mateixa m'hi he passat estona investigant-la i jugant. Potser no serà usable, però útil si perquè t'ajuda a no pensar en les preocupacions i recordar jocs d'infantesa, bàsicament per riure una estona.

i això és tot!

la TV un mitjà interactiu?

Els anuncis interactius a la televisió encara no són propers a nosaltres, però, jo em pregunto si mai ho seran. Trobo que és una gran iniciativa i una gran descoberta això de que mentre mires la TV puguis mirar un catàleg a la pantalla o fins i tot comprar el producte però, us heu plantejat què fa la gent a l'hora dels anuncis? Jo us ho diré: Zàping, lavabo, remenar l'olla etc. Realment es creu que la gent es posarà a mirar les entranyes dels anuncis?

A més a més, només hi ha un comandament a distància, si ja hi havia discussions sobre quin canal mirar, imagineu-vos si a més a més podem triar quin anunci investigar. Per altra banda, les noves generacions cada cop miren menys la televisió, es passen al bàndol d'internet i aquest ofereix tanta interactivitat que la televisió al seu costat fa peneta.

En definitiva, el meu parer és que aquests anuncis interactius han d'oferir alguna cosa realment distreta o útil perquè funcionin. I, què passa si un anunci corrent ve seguit d'un d'interactiu? tots aquells que s'hi enganxin no veuran l'anunci següent, i aleshores les tarifes canviarïen? perquè és clar, pagar per quelcom que no saps si veurà algú o no... És tot un món per investigar, tanmateix no sé si acabara coallant.

l'Spam no sempre és dolent

L'spam i el mailing poden estar molt relacionats. Normalment correus de publicitat són considerats spam, quan en realitat no ho són. Però, passa al revés?

He trobat un exemple de publicitat que es fa passar per spam. Es tracta d'un exemple que relaciona el màrqueting viral amb el mailing i l'spam. Bàsicament es passa totes les regles de les bases de dades pel forro. Els mails diuen així:

1.

Asunto: n.1/el magro de cerdo
De: poespam@gmail.com
Fecha: 28 de marzo de 2008 15:36:03 GMT+01:00
Para: poespam@gmail.com

/prohibido comer perros, gatos, pájaros, y cualquier otro animal doméstico; sólo se permitirá el consumo de personas y animales cultivados para tal fin/
--
Poespam: un proyecto comunicativo y textual sobre el spam. No pertenece a ninguna empresa y probablemente a ninguna persona física o entidad jurídica. Si has recibido este mail es porque tu dirección de correo electrónico ha sido vilmente robada. Si no quieres que te llegue, manda un mail y di "no!". Mientras tanto, baila, y haz el favor de contestar, de comunicarte en general, e incluso de reenviar este correo si te gustó lo que viste dentro, virus, virus

2.

Asunto: n.2/c8nv3rs4c18n3s
De: poespam@gmail.com
Fecha: 7 de abril de 2008 17:31:12 GMT+02:00
Para: poespam@gmail.com

(17:18:54) Lau: como sigamos produciendo y consumiendo a este nivel
(17:19:06) Lau: dentro de 20 años tendremos un dvd para cada habitante de la tierra
(17:19:09) Lau: pero no una gallina
--
Poespam: un proyecto comunicativo y textual sobre el spam. No pertenece a ninguna empresa y probablemente a ninguna persona física o entidad jurídica. Si has recibido este mail es porque tu dirección de correo electrónico ha sido vilmente robada. Si no quieres que te llegue, abre la ventana y dilo en alto (¡suerte!). Mientras tanto, baila, y haz el favor de contestar, de comunicarte en general, e incluso de reenviar este correo si te gustó lo que viste dentro, virus, virus

3.

Asunto: n.3/códigº/s
De: poespam@gmail.com
Fecha: 15 de abril de 2008 13:54:54 GMT+02:00
Para: poespam@gmail.com

if (se sustituyera a cada persona de este mundo por un cartón) {

no nos daríamos cuenta

}
.end
--
Poespam: un proyecto comunicativo y textual sobre el spam. No pertenece a ninguna empresa y probablemente a ninguna persona física o entidad jurídica. Si has recibido este mail es porque tu dirección de correo electrónico ha sido vilmente robada. Si no quieres que te llegue, abre la ventana y dilo en alto (¡suerte!). Mientras tanto, baila, y haz el favor de contestar, de comunicarte en general, e incluso de reenviar este correo si te gustó lo que viste dentro, virus, virus

la finalitat d'aquest e-mail és donar a conèixer una agència de publicitat. Per tant veiem que un spam fictici també pot servir de publicitat digital en forma de mailing, ara bé, no sé fins a quin punt és factible. Potser realment només arriba a aquells a que ha d'arribar.

Bloqueig de la Wikipedia!

Des de fa uns dies, qui volgués entrar a la Wikipedia alemanya es trobava amb un missatge que deia: tancament temporal per imperatiu legal. Això es devia a la presentació de una querella pel diputat de L'Esquerra, Lutz Heilman. L'entrada de Wikipedia afirmava que el diputat havia col·laborat amb l'a Stasi (policia secreta de la República Democràtica Alemanya). Heilman, evidentment, nega l'acusació contrarestant en que només fou guardespatlles de la seguretat de l'Estat.

Un fet com aquest m'ha fet reflexionar sobre aquesta gran enciclopèdia. Hi ha qui la desprestigia, però, si ens hi fixem bé, el temps de modificació dels errors és mínim. En canvi, un error d'una enciclopèdia comuna pot restar-hi per sempre. Potser es deu a que Wikipedia té un marge d'error més gran, i per això és revisada més frecuentment, i sobretot pels afectats.

El cas és que el treball global s'està posant de moda i sembla que cada cop funciona més i més bé. Ja no és només la Wikipedia, també trobem navegadors com Firefox o sistemes operatius com Linux que han estat creats gràcies a la col·laboració global. M'havia plantejat la idea de que els humans havien après a treballar en equip, però estem parlant d'un equip gegant. Per això penso que, si és possible crear elements com aquests amb la posada en comú dels coneixements de la gent, perquè tenim tants problemes per a gestionar el món? Deu ser cosa dels punts de vista...

Dwell time

Fa uns dies vaig mencionar que les campanyes a través d'internet permetien molta més mesurabilitat que no les dels mitjans convencionals. Però, com funciona això? Ja que no sembla que algú pugui saber si mirem o no un banner o un vídeo.

Per això vull parlar-vos de Dwell Time: es tracta d'un nou sistema que mesura la quantitat de temps d'interacció de l'usuari amb l'anunci, independentment de la quantitat d'interaccions d'aquest. És a dir, compta els segons que l'usuari dedica a l'anunci, per a fer-ho es té en compte diversos factors: que l'usuari pressioni play, pausa, el moviments del mouse dins i fora de l'AD etc. Tots aquests moviments activen o desactiven el cronòmetre.

Un sistema com aquest permet molt més control d'eficàcia sobre la campanya, cosa que amb mitjans com la televisió no es pot, ja que l'usuari pot no estar atenent a l'aparell. La mitjana d'atenció del mitjà televisió és de 30 segons, en canvi, segons Dwell Time la les campanyes online doblen el temps (un minut d'atenció). Així doncs, Dwell Time ens permet saber si la nostra campanya funciona i, en cas que no, modificar-la i estalviar en mitjans.

video mostra del funcionament de Dwell Time: Dwell time

Jerry Mender i les seves teories...

Jerry Mender és un activista americà conegut pel llibre publicat "four arguments for the elimination of TV". El fet que algú escrigui un llibre sobre això m'ha despertat curiositat pel que pensa aquest personatge sobre la nova era d'internet. Mender fa alguna reflexió que fa ballar el cap; en primer lloc parla d'una "megathecnology", terme que utlitza per resumir que les noves tecnologies s'utilitzen per a crear més tecnologies. Així doncs, ens trobem dins la era de la megatecnologia?

Una aspecte que m'ha cridat força l'atenció és que entén que la tecnologia ha entrat dins el nostre ecosistema i per això ens adaptem i convivim amb ella com si es tractés d'un fenòmen natural. Per a Jerry Mender el que estem fent no és utilitzar les màquines pel que les necessitem, sinó que estem començant a ser com elles, és a dir, canviem la nostra actitud, hàbits, a causa de la megatecnologia. Un exemple primari seria que per a jugar a un videojoc agilitzem una sèrie de moviments amb la mà per a poder guanyar. Això em recorda a l'article "the machine is using us", i quan em trobo davant aquest ordinador escribint amb una plantilla que blogger m'ha posat, no sé exactament què estic fent, potser és cert que estic convivint amb l'ordinador, i no sé fins a quin punt m'agrada.

Per això, doncs, pensaré que és cert que, com ressalta també Mender, els humans tenim un instint d'atracció cap a la novetat, i per això ara ens trobem en aquest boom. Les tecnologies tenen un gran poder en el nostre entorn, i no només el personal, també el polític, social etc. No sé fins a quin punt això és controlable, tot i que segons Mender tot avenç tencològic és controlable perquè hi ha grans empreses a darrere que en coneixen tots els efectes, ja que el que volen és que funcionin i han de descobrir cap on han de tirar, per tant investiguen al màxim.

si voleu saber més sobre aquest senyor només cal que el busqueu al google, tot i que no sé si a ell li agradarà massa... Trobareu una bona entrevista en aquest link: megathecnology

Pels curiosos: Jerry Mender té un televisor que no utilitza i un ordinador que només fa servir per a escriure (ja que la seva feina és d'escriptor), a més a més no concedeix entrevistes a la televisió. Tanmateix, diu que viu rodejat d'ordinadors, és inevitable.

Del carrer a la xarxa

Després de veure múltiples campanyes virals interactives, m'he plantejat que la xarxa també acull i engrandeix altres tipus de campanyes. hi ha certes accions considerades "accions ambient" o fins i tot publicitat exterior, que ens arriben a través de la web. O no és cert que hem rebut e-mails o links que ens porten a fotografies d'aquest tipus d'accions. Això succeeix perquè es tracta de campanyes prou originals com per circular per la xarxa sense haver estat creades per ser-hi. així doncs, es converteixen en virals gràcies a la web.

Alguns exemples: (Fiat 500, Child's Play, Chuky's 20th Birthay Edition)