mossegada de mouse

Usabilitat 0?

2008-12-05T19:25:00.005+01:00

Bé, hem arribat a l'últim post. Per acabar-ho de rematar relacionaré una web ben curiosa amb aquest gran tema que es diu usabilitat.

Us presento la web més petita del món (the world's smallest website). Si, si, és la més petita i és ben curiosa. En ella hi pots trobar des de una galeria d'art (amb obres de Da Vinci, Van Gogh, Mondrian etc.), notícies, poesia, links, animacions, videos, buscador, botiga i, el més interessant: Jocs. Amb menys d'un decímetre quadrat pots jugar "Simon says", a cotxes de carreres i fins i tot a futbol!

Davant d'una web com aquesta em plantejo: i on és la seva usabilitat? has de fer un esforç important per a poder veure-t'hi bé a l'hora de jugar, per a llegir les instruccions cal que esperis que tota la frase acavi de passar, no permet un disseny espectacular etc. Al capdavall: Usabilitat 0. Tanmateix, té un munt de visites, jo mateixa m'hi he passat estona investigant-la i jugant. Potser no serà usable, però útil si perquè t'ajuda a no pensar en les preocupacions i recordar jocs d'infantesa, bàsicament per riure una estona.

i això és tot!

la TV un mitjà interactiu?

2008-11-30T16:56:00.002+01:00

Els anuncis interactius a la televisió encara no són propers a nosaltres, però, jo em pregunto si mai ho seran. Trobo que és una gran iniciativa i una gran descoberta això de que mentre mires la TV puguis mirar un catàleg a la pantalla o fins i tot comprar el producte però, us heu plantejat què fa la gent a l'hora dels anuncis? Jo us ho diré: Zàping, lavabo, remenar l'olla etc. Realment es creu que la gent es posarà a mirar les entranyes dels anuncis?

A més a més, només hi ha un comandament a distància, si ja hi havia discussions sobre quin canal mirar, imagineu-vos si a més a més podem triar quin anunci investigar. Per altra banda, les noves generacions cada cop miren menys la televisió, es passen al bàndol d'internet i aquest ofereix tanta interactivitat que la televisió al seu costat fa peneta.

En definitiva, el meu parer és que aquests anuncis interactius han d'oferir alguna cosa realment distreta o útil perquè funcionin. I, què passa si un anunci corrent ve seguit d'un d'interactiu? tots aquells que s'hi enganxin no veuran l'anunci següent, i aleshores les tarifes canviarïen? perquè és clar, pagar per quelcom que no saps si veurà algú o no... És tot un món per investigar, tanmateix no sé si acabara coallant.

l'Spam no sempre és dolent

2008-11-19T19:42:00.007+01:00

L'spam i el mailing poden estar molt relacionats. Normalment correus de publicitat són considerats spam, quan en realitat no ho són. Però, passa al revés?

He trobat un exemple de publicitat que es fa passar per spam. Es tracta d'un exemple que relaciona el màrqueting viral amb el mailing i l'spam. Bàsicament es passa totes les regles de les bases de dades pel forro. Els mails diuen així:

1.

Asunto: n.1/el magro de cerdo
De: poespam@gmail.com
Fecha: 28 de marzo de 2008 15:36:03 GMT+01:00
Para: poespam@gmail.com

/prohibido comer perros, gatos, pájaros, y cualquier otro animal doméstico; sólo se permitirá el consumo de personas y animales cultivados para tal fin/
--
Poespam: un proyecto comunicativo y textual sobre el spam. No pertenece a ninguna empresa y probablemente a ninguna persona física o entidad jurídica. Si has recibido este mail es porque tu dirección de correo electrónico ha sido vilmente robada. Si no quieres que te llegue, manda un mail y di "no!". Mientras tanto, baila, y haz el favor de contestar, de comunicarte en general, e incluso de reenviar este correo si te gustó lo que viste dentro, virus, virus

Asunto: n.2/c8nv3rs4c18n3s
De: poespam@gmail.com
Fecha: 7 de abril de 2008 17:31:12 GMT+02:00
Para: poespam@gmail.com

(17:18:54) Lau: como sigamos produciendo y consumiendo a este nivel
(17:19:06) Lau: dentro de 20 años tendremos un dvd para cada habitante de la tierra
(17:19:09) Lau: pero no una gallina
--
Poespam: un proyecto comunicativo y textual sobre el spam. No pertenece a ninguna empresa y probablemente a ninguna persona física o entidad jurídica. Si has recibido este mail es porque tu dirección de correo electrónico ha sido vilmente robada. Si no quieres que te llegue, abre la ventana y dilo en alto (¡suerte!). Mientras tanto, baila, y haz el favor de contestar, de comunicarte en general, e incluso de reenviar este correo si te gustó lo que viste dentro, virus, virus

Asunto: n.3/códigº/s
De: poespam@gmail.com
Fecha: 15 de abril de 2008 13:54:54 GMT+02:00
Para: poespam@gmail.com

if (se sustituyera a cada persona de este mundo por un cartón) {

no nos daríamos cuenta

}
.end
--
Poespam: un proyecto comunicativo y textual sobre el spam. No pertenece a ninguna empresa y probablemente a ninguna persona física o entidad jurídica. Si has recibido este mail es porque tu dirección de correo electrónico ha sido vilmente robada. Si no quieres que te llegue, abre la ventana y dilo en alto (¡suerte!). Mientras tanto, baila, y haz el favor de contestar, de comunicarte en general, e incluso de reenviar este correo si te gustó lo que viste dentro, virus, virus

la finalitat d'aquest e-mail és donar a conèixer una agència de publicitat. Per tant veiem que un spam fictici també pot servir de publicitat digital en forma de mailing, ara bé, no sé fins a quin punt és factible. Potser realment només arriba a aquells a que ha d'arribar.

Bloqueig de la Wikipedia!

2008-11-17T13:09:00.003+01:00

Des de fa uns dies, qui volgués entrar a la Wikipedia alemanya es trobava amb un missatge que deia: tancament temporal per imperatiu legal. Això es devia a la presentació de una querella pel diputat de L'Esquerra, Lutz Heilman. L'entrada de Wikipedia afirmava que el diputat havia col·laborat amb l'a Stasi (policia secreta de la República Democràtica Alemanya). Heilman, evidentment, nega l'acusació contrarestant en que només fou guardespatlles de la seguretat de l'Estat.

Un fet com aquest m'ha fet reflexionar sobre aquesta gran enciclopèdia. Hi ha qui la desprestigia, però, si ens hi fixem bé, el temps de modificació dels errors és mínim. En canvi, un error d'una enciclopèdia comuna pot restar-hi per sempre. Potser es deu a que Wikipedia té un marge d'error més gran, i per això és revisada més frecuentment, i sobretot pels afectats.

El cas és que el treball global s'està posant de moda i sembla que cada cop funciona més i més bé. Ja no és només la Wikipedia, també trobem navegadors com Firefox o sistemes operatius com Linux que han estat creats gràcies a la col·laboració global. M'havia plantejat la idea de que els humans havien après a treballar en equip, però estem parlant d'un equip gegant. Per això penso que, si és possible crear elements com aquests amb la posada en comú dels coneixements de la gent, perquè tenim tants problemes per a gestionar el món? Deu ser cosa dels punts de vista...

Dwell time

2008-11-17T12:24:00.002+01:00

Fa uns dies vaig mencionar que les campanyes a través d'internet permetien molta més mesurabilitat que no les dels mitjans convencionals. Però, com funciona això? Ja que no sembla que algú pugui saber si mirem o no un banner o un vídeo.

Per això vull parlar-vos de Dwell Time: es tracta d'un nou sistema que mesura la quantitat de temps d'interacció de l'usuari amb l'anunci, independentment de la quantitat d'interaccions d'aquest. És a dir, compta els segons que l'usuari dedica a l'anunci, per a fer-ho es té en compte diversos factors: que l'usuari pressioni play, pausa, el moviments del mouse dins i fora de l'AD etc. Tots aquests moviments activen o desactiven el cronòmetre.

Un sistema com aquest permet molt més control d'eficàcia sobre la campanya, cosa que amb mitjans com la televisió no es pot, ja que l'usuari pot no estar atenent a l'aparell. La mitjana d'atenció del mitjà televisió és de 30 segons, en canvi, segons Dwell Time la les campanyes online doblen el temps (un minut d'atenció). Així doncs, Dwell Time ens permet saber si la nostra campanya funciona i, en cas que no, modificar-la i estalviar en mitjans.

video mostra del funcionament de Dwell Time: Dwell time

Jerry Mender i les seves teories...

2008-11-11T13:40:00.010+01:00

Jerry Mender és un activista americà conegut pel llibre publicat "four arguments for the elimination of TV". El fet que algú escrigui un llibre sobre això m'ha despertat curiositat pel que pensa aquest personatge sobre la nova era d'internet. Mender fa alguna reflexió que fa ballar el cap; en primer lloc parla d'una "megathecnology", terme que utlitza per resumir que les noves tecnologies s'utilitzen per a crear més tecnologies. Així doncs, ens trobem dins la era de la megatecnologia?

Una aspecte que m'ha cridat força l'atenció és que entén que la tecnologia ha entrat dins el nostre ecosistema i per això ens adaptem i convivim amb ella com si es tractés d'un fenòmen natural. Per a Jerry Mender el que estem fent no és utilitzar les màquines pel que les necessitem, sinó que estem començant a ser com elles, és a dir, canviem la nostra actitud, hàbits, a causa de la megatecnologia. Un exemple primari seria que per a jugar a un videojoc agilitzem una sèrie de moviments amb la mà per a poder guanyar. Això em recorda a l'article "the machine is using us", i quan em trobo davant aquest ordinador escribint amb una plantilla que blogger m'ha posat, no sé exactament què estic fent, potser és cert que estic convivint amb l'ordinador, i no sé fins a quin punt m'agrada.

Per això, doncs, pensaré que és cert que, com ressalta també Mender, els humans tenim un instint d'atracció cap a la novetat, i per això ara ens trobem en aquest boom. Les tecnologies tenen un gran poder en el nostre entorn, i no només el personal, també el polític, social etc. No sé fins a quin punt això és controlable, tot i que segons Mender tot avenç tencològic és controlable perquè hi ha grans empreses a darrere que en coneixen tots els efectes, ja que el que volen és que funcionin i han de descobrir cap on han de tirar, per tant investiguen al màxim.

si voleu saber més sobre aquest senyor només cal que el busqueu al google, tot i que no sé si a ell li agradarà massa... Trobareu una bona entrevista en aquest link: megathecnology

Pels curiosos: Jerry Mender té un televisor que no utilitza i un ordinador que només fa servir per a escriure (ja que la seva feina és d'escriptor), a més a més no concedeix entrevistes a la televisió. Tanmateix, diu que viu rodejat d'ordinadors, és inevitable.

Del carrer a la xarxa

2008-11-08T13:50:00.004+01:00

Després de veure múltiples campanyes virals interactives, m'he plantejat que la xarxa també acull i engrandeix altres tipus de campanyes. hi ha certes accions considerades "accions ambient" o fins i tot publicitat exterior, que ens arriben a través de la web. O no és cert que hem rebut e-mails o links que ens porten a fotografies d'aquest tipus d'accions. Això succeeix perquè es tracta de campanyes prou originals com per circular per la xarxa sense haver estat creades per ser-hi. així doncs, es converteixen en virals gràcies a la web.

Alguns exemples: (Fiat 500, Child's Play, Chuky's 20th Birthay Edition)

Pell fina

2008-11-06T11:59:00.005+01:00

Ja que l'última sessió la vam dedicar al màrqueting viral, en posaré algun exemple real. He trobat que la marca Wilkinson, per tal de promocionar les maquinetes d'afeitar Wilkinson Quattro Titanium, va llançar a França una campanya online anomenada "fight for kisses".

Aquesta campanya, que en realitat no és una campanya viral en si, consisteix en un curtmetratge d'animació on es mostra la lluita per l'amor de la mare, entre el pare i el fill. Aquesta lluita comença amb l'aparició de "Wilkinson Quattro Titanium" ja que permet al pare tenir la pell tan fina com en fill. Es converteix en un viral a partir del moment que la gent en comença a parlar i a entrar-hi per a veure de què es tracta.

Personalment m'agrada força el video d'animació. Penso que gràcies a internet les marques es poden permetre aquest tipus de publicitat, que als mitjans convencionals es titllaria de "políticament incorrecte". El meu punt de vista és que el marqueting viral és una bona oportunitat per a la creativitat i per a trencar barreres i fer coses més arriscades.

Tornant a WIlkinson, cal esmentar que un dels objectius de la campanya és conduïr-te a la pàgina web de la marca, on es pot trobar un advergaming de la campanya. L'advergaming consisteix en una espècie de "videojoc" centrat en la lluita entre el pare i el fill. La web et permet escollir el personatge i l'arma.

Jo hi he jugat, però, opino que és molt més útil el video d'animació que no pas el joc. En primer lloc perquè abans t'has de registrar (i fa mandra) i en segon lloc perquè no va més enllà d'un simple joc de lluita poc original. Per això considero que el curt és el material realment viral.

I qui mira la TV???

2008-10-30T14:08:00.012+01:00

Un article de emarketer ens informa que "Online AD Spending Will Keep Growing" i ens dóna diversos motius pels quals creu això, he cregut que resumien molt bé l'èxit d'aquest mitjà:

Internet es inherentment més mesurable que els mitjans tradicionals.
internet permet més segmentació de target que altres tipus de mitjans. Això redueix els costos en mitjans i estalvia en màrqueting.
Internet és interactiu, permet més compromís amb el consumidor, projeccions de negoci i clients.
Increment de consumidors joves. Molts estudis demostren que els adolescents dediquen més temps online a la setmana que mirant la televisió.
Internet juga amb el moviment de “el poder del consumidor” i per això ofereix noves oportunitats per marquetinians per formar part de les seves converses sobre interessos, actituds, plans de compra o fins i tot marques.
El nou fenomen de la Web 2.0, com els blogs, xarxes socials i Twitter proveeixen al màrqueting de la possibilitat de guanyar insights sobre el comportament de consumidor i les seves actituds (Internet és com un focus grup constant)
Internet, a diferència de un altre mitjà o canal, permet al màrqueting aconseguir proposicions a través del cicle de compra dels consumidors; des de l’atenció inicial, la pre-informació, fins a les compres, post.compres, feedback i suport.

Pel que diu aquí, i pel que personalment tinc experiència, sembla que el ja ens podem estar oblidant de superproduccions per televisió i centrar-nos més en Internet. Penso que els costos en mitjans tradicionals són tan grans que ja és hora que les agències i sobretot els anunciants es plantegin on són els clients potencials. Per altra banda, també crec que la publicitat exterior i les accions d’Ambient són d’un caràcter semblant al d’internet, evidentment només amb alguns punts, i també crec que es poden explotar molt positivament.

Segons l’article, l’increment d’anuncis online és d’un 15,2%, sembla que les empreses es posen les piles. Tanmateix, penso que moltes d’elles en fan mal ús. Que la majoria de població dediqui temps online no vol dir que estigui mirant els banners tota l’estona, és evident que amb un simple banner no s’atrau l’atenció, cal fer obres més notòries, més originals i que no molestin a l’usuari, la clau és descobrir què vol rebre cada usuari, ja que aparentment ell té, i li agrada tenir, el poder.

En Mario destrossa Youtube

2008-10-29T18:54:00.007+01:00

L'altre dia, a classe, parlavem de banners i publicitat a internet. Després de veure alguns exemples de banner més originals que els típics (que no sé fins a quin punt són útils) em vaig enrecordar d'un video que anuncia la wii. Com que no recordava massa com era l'ha buscat. Mentre l'aneu mirant ja veureu com es fa miques el youtube, no patiu, no passa res.

M'ha semblat un bon exemple de pubicitat a internet.

cliqueu aquí: banner wii

Hòstia Puta

2008-10-25T17:11:00.003+02:00

Microsoft he patentat un sistema per a “reconèixer paraules indesitjables i transformar-les en quelcom inaudible o ininteligible”, segons la pròpia patent. El document fa referència a videojocs online multijugador massius com a el primer ús que Microsoft farà de la tecnologia, tot i que també es probable que es pugui fer servir en programes per parlar com Skype o chats que permeten l’ús del micròfon.

Notícies com aquesta em fan reflexionar sobre fins a quin punt és útil la investigació tecnològica. Què passa? Que ara han de controlar fins i tot les paraules que diem quan estem tenint una conversa informal amb algú? Des dels inicis de la història de la humanitat els tacos han estat presents per algun motiu. Personalment penso que a vegades queda més clar i expressa més dir Hòstia Puta, cagundéu, o la mare que et va parir, que no pas “quina rancúnia que tinc al meu cor per aquesta persona ingrata!”. D’acord, tampoc cal utilitzar les paraulotes a tort i a dret, no ho estic pas defensant, però crec que sistemes com aquest de Microsoft s’estan submergint a la intimitat i a les personalitats dels usuaris d’internet. Probablement el programa és un gran descobriment (i poso els meus dubtes que hagi estat gràcies a mans de Microsoft), però se’n poden fer usos amb finalitats més positives, com per exemple filtrant materials destinats o de fàcil accés a menors, que no interposar-se i tafanejar les nostres converses amb vés a saber qui.

Linux: ¿un negoci?

2008-10-21T11:29:00.003+02:00

Ja fa dies que el software lliure està rondant pel nostre entorn. Cada cop són més els que deixen córrer la pifia de Windows amb el Vista i es passen al sistema GNU/linux o a altres operadors com Apple. Una entrevista al director de Red Hat Europa, publicada al diari Público de diumenge, m’ha cridat l’atenció perquè, si els sistemes són lliures, com es financen les empreses com Red Hat? L’evolució tecnològica no és gratuïta, però aquesta és la impressió que ens dona quan topem amb elements com linux.

El que comenta Franz Meyer és que el software gratuït té un valor afegit, es pot aconseguir gratuïtament a qualsevol lloc però, aquest software no és només això, Red Hat fa productes compatibles amb la resta del mercat. Tot el que ven l’empresa són serveis, s’ofereix un servei de subscripció on tot s’inclou amb el software. Aquest servei dona el 80% del finançament, i la resta prové de la formació i de serveis professionals. Gràcies a aquest servei molts investigadors treballen per a desenvolupar cada cop més el software lliure.

Un dels problemes amb que es troba Red Hat és amb els videojocs per ordinador. No és cert que no hi hagi jocs per a Linux, però molts dels jocs com “World of Warcraft” són de propietat i no existeix equivalent per sistemes GNU. Tanmateix, tot arribarà. Diumenge es celebrà la primera jornada de la Conferència Internacional de Software Lliure a Màlaga, possiblement durant aquests dies bullirà molta informació sobre aquest tema.

Màrketing viral

2008-10-16T00:59:00.001+02:00

He pujat aquest vídeo perquè, a part que ma semblat graciós, penso que a aquestes alçades és important saber bé què és el màrketing viral. Crec que aquest vídeo ho descriu molt bé i he decidit comentar-ho perquè, dins el màrketing viral, Internet hi té un paper molt important, per no dir crucial. Què hagués estat de el mític “Amo a laura” o del robatori del silló de Zapatero sense internet? Hagués quedat en quatre escarafalls dels creadors del vídeo. Però Gràcies a Internet i la connexió de milions d’internautes aquests vídeos van arribar a vendre, si, si, VENDRE! Que al capdavall, i malauradament, és el que es busca.

Nescafé vol ser molt innovador...

2008-10-15T23:04:00.003+02:00

Bé, per acabar el pòdium de posts ho faré amb quelcom relacionat directament amb la publicitat interactiva i els seus primers passos: el primer spot interactiu d’Espanya. Tranquils, ja no parlaré més dels primers, al capdavall no sempre tenen tot el mèrit i aquest cas és un bon exemple. El primer spot va ser de Nescafé l'any 1999. L’anunci consistia en que utilitzant el comandament a distància el teleespectador podia sol·licitar més informació sobre el producte (la qual cosa no és gaire útil quan es parla de Nescafé, que no té cap secret), accedir a concursos i premis o rebre catàlegs a casa. He mencionat que era un bon exemple com a anunci interactiu “dolent” perquè tenint en compte que la interactivitat és una realitat digital, o com a mínim intangible, em sembla un pas enrere el fet d'acabar amb el típic i avorrit catàleg que l’única finalitat que té és acabar a la brossa del paper o a la de rebuig per part d’aquells intolerants amb el medi ambient (ja que hi som aprofito per a reivindicar el reciclatge, que sempre queda bé). Així doncs, tenint en compte que la interactivitat és quelcom que ben utilitzat amortitza costos i evita bufetades al sistema, considero que, pel que fa la publicitat televisiva encara queda molt per descobrir.

L'agulla i la cunya porten 47 anys per l'espai

2008-10-10T12:34:00.006+02:00

A la primera actualització vaig parlar del primer programa de televisió interactiu, doncs per seguir amb la mateixa tònica de “els primers”, que sempre fa gràcia conèixer, parlaré sobre el primer videojoc de la història: l’Spacewar. El videojoc va ser creat el 1961 i tenia un funcionament molt bàsic: dues naus espacials (l’agulla i la cunya) tenen la finalitat de destruir-se mútuament amb els seus míssils tot evitant caure per la pròpia força gravitatòria d’una estrella. Tot i la seva simplicitat, el que més em crida l’atenció és que una pantalla amb quatre punts blancs, que simulen les estrelles, i un parell de formes inventades, anomenades naus espacials, pugui arribar a pertorbar tant el món sencer. Si ens parem a pensar la mà de videojocs, sèries de televisió, pel·lícules etc. que aquesta simple idea ha fet néixer ens en faríem creus. Potser sense l’Spacewar la guerra de les galàxies no hagués existit mai.

Podeu provar de jugar en aquest lloc web:

http://spacewar.oversigma.com/

Winky Dink and You

2008-10-07T12:20:00.006+02:00

Interactivitat: el primer que pensem és quelcom relacionat amb una persona i un ordinador connectat a la xarxa. Però és exactament així? La veritat és que internet i la seva infinitat d’opcions dóna per molt però, i els altres mitjans? També entren dins aquest moviment?

No ha estat fins l’aparició de la TDT que, com a mínim a Espanya, s’ha començat a parlar d’una bidireccionalitat amb els televidents. Tanmateix, m’ha sobtat que durant els anys 50 es donà un gran pas per la televisió interactiva: el programa infantil “Winky Dink and you”. Després de comentar a classe el funcionament d’aquest programa* haig de reconèixer que m’ha deixat realment parada i, sincerament, penso que una iniciativa així funcionaria molt bé avui, i no només amb nens. La senzilla idea de intervenir, o tenir la sensació de fer-ho, en la programació donaria certa llibertat, creativitat i diversió al televident. Imaginem-nos per un moment que a través de bolígrafs especials poguéssim decidir la trama d’una sèrie, o dibuixar els nostres propis personatges. Sí, faria falta certa evolució tecnològica, però potser és que encara no hem explotat el que ja tenim. Penso que partint de la idea de “Winky Dink and you” podria aparèixer un programa realment entranyable i potser no tant difícil de dur a terme.

*una pantalla de plàstic es col·loca sobre la pantalla de TV per tal de que els nens puguin dibuixar, amb un bolígraf màgic, sobre les imatges emeses, tot creant una història juntament amb en Winky.

Us deixo el video perquè tasteu una mica d’en Winky Dink.